Psicología y alquimia, Jung

Representaciones de la condición dual de lo existente, de tratados alquímicos, extraído de Psicología y alquimia, de C. G. Jung. 

La melancolía en Marsilio Ficino

Para Ficino en su De vita triplici la melancolía surge de la distancia entre micro y macrocosmos, de las diferencias que surgen entre una y otra cuando intentan ajustarse, al romperse los vínculos analógicos entre ambas dimensiones, una distancia que tenía que sortear el sujeto trascendente. El melancólico «es consciente de su separación respecto del mundo, es un sujeto escindido, múltiple, que añora la unidad perdida consigo mismo y con el mundo» (Ana Lucas, El trasfondo barroco de lo moderno (Estética y crisis de la Modernidad en la filosofía de Walter Benjamin).

L'infern que ens embolcalla (Inferno, d'August Strindberg)

Inferno, d’August Strindberg, exposa com veu la vida una mentalitat intuïtiva, que troba signes arreu, que es pregunta en tot el que veu si constitueix una senyal del que ha de fer o del que està a punt de succeir, una persona que igualment sent infl

W- Blake: Satan, a la seva Glòria Original

 uències etèries que l’afecten; es tracta d’un tipus de mentalitat diríem que hegemònica en la humanitat però que en els darrers tres segles ha passat a ser menystinguda, pròpia de persones supersticioses, quan no esquizofrèniques; amb aquest moviment s’ha convertit una cosmovisió en matèria psiquiàtrica. El fet singular d’Inferno rau en que aquest retrat de caràcter es presenta en una trama realista, en la tradició del dinou de la descripció d’una personalitat, quan pel tipus de persona s’adiu més a la trama fantàstica.

Comença la novel·la amb un preludi dramàtic protagonitzat per Déu (descrit com un usurpador maligne, príncep del món) i Llucifer (el portador de la llum), en un pròleg en forma de cosmogonia, amb episodis bíblics alterats des d’una perspectiva luciferiana, en una subversió del missatge del monoteisme judeo-cristià, alterat per certes gotes de platonisme i de gnosticisme (a més del demonisme).

A continuació, sota una aparença narrativa pròpia de la novel·la, es presenta el gruix del relat, narrat amb to confessional per un àlter ego d’Strindberg. A més del pròleg dramàtic i de la narració, s’hi juxtaposen algunes entrades del diari del personatge principal, una mena de notes d’alquimista, noble art que practica l’àlter ego. El personatge tot sovint investiga en l’alquímia, consigna les seves reflexions i el fruit del que ha après en la recerca als alambins, amb l’alquímia com a forma de coneixement.

També hi apareixen dobles, móns subtils, les influències astrals, els elements químics, les flors, l’Acherontia Atropos (la papallona que té dibuixada a les ales una figura amb una retirada a una calavera humana, símbol de la mort), i d’altres. El text es presenta com una miscel·lània sobre els temes predilectes de la filosofia oculta, amb continues digressions sobre els temes més diversos superposades al fil principal, el relat en primera persona de l’àlter ego. Segueix els preceptes de la filosofia oculta en una versió lluciferina, que accepta l’influx tant de les potències angelicals com de les demoníaques, en un tret en el que encara hi batega el romanticisme.

Profundament desequilibrat, el protagonista investiga el misteri de l’univers mitjançant el seu equip químic, en el que busca senyals. Està tan a prop de la il·luminació com bogeria. A la cerca de la visió absoluta, el personatge ho deixa tot, fins i tot la dona i els fills. Misantrop, la personalitat molt individualista del protagonista entra en fricció amb la gent del seu voltant. La novel·la destaca per la intensitat que transmet; el patiment i la confusió del personatge resulten en aquest sentit molt versemblants.

Degut al que va vivint el personatge, acaba pensant que l’infern existeix, però com experiència vital sobre la Terra. Els molts patiments que li estan reservats a cada ésser humà, degut a les pulsions i als desigs, acaben construint una realitat infernal que l’embolcalla. 

Isidoro Reguera, Objetos de melancolía (Jacob Böhme)

"La voluntad eterna engulle en su nada, en su ansia de nada, en un instante, su deseo de algo, su captación primera como posibilidad de todo, y lo regurgita ya en formas; destruye su caos sustancial rompiéndolo en infinitas determinaciones."

Eros y magia en el Renacimiento, Ioan P. Culianu.

«En un momento determinado, la censura había transformado la personalidad: la gente había perdido la costumbre de utilizar activamente su imaginación y la de pensar por “cualidades”, puesto que ya no estaba permitido. La pérdida de la facultad de la imaginación activa arrastró necesariamente consigo la observación rigurosa del mundo material y ésta se tradujo en una actitud de respeto por toda información cuantitativa, y de sospecha hacia toda aserción de orden “cualitativo”» (p. 241)

El silenci hermètic

Silenci hermètic, del llibre d'emblemes d'Achilles Bocchius Symbolicarum quaestionum, 1574

Memorias de un enfermo de nervios, juez Schreber

De las Memorias de un enfermo de nervios, de Daniel Paul Schreber, en la edición de Sexto Piso. 

Visiones del paranoico juez: «Hubo noches en que finalmente las almas, bajo la forma de “hombrecillos”, llovían gota a gota por así decirlo, por cientos, si no por miles, sobre mi cabeza. Entonces yo les advertía siempre que no se acercaran, porque en cada caso tenía conciencia, por acontecimientos anteriores, de la fuerza de atracción inconmensurablemente intensificada de mis nervios, pero las almas consideraban siempre al principio enteramente increíble tan amenazadora fuerza de atracción», pp. 119-120